Santa Maria del Mar (on Stephen Hawking va fer un alt “en el seu problema amb Déu”)

Church_of_Santa_Maria_del_Mar

Relata amb bastant gràcia Lluís Permanyer, que va fer de cicerone de la visita que va fer Stephen Hawking amb la seva família a Barcelona en 1988, que després de visitar el Museu Picasso, el Palau de la Música i l’Ajuntament, va pensar a portar-los a visitar la catedral de Santa María del Mar, i que abans de fer-ho va creure convenient oferir-li una explicació: “Li vaig dir que ja sabia que tenia un problema amb Déu. Hawking sempre ha defensat la idea que Déu no existeix, “però que li havia portat no perquè fos un temple, sinó per l’espai interior. Em va dir que havia quedat impressionat”.

La Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, coneguda com la “catedral de la Ribera”, és un dels exemples més perfectes de l’arquitectura d’estil gòtic, per harmonia en les seves proporcions i la serenitat que ofereix el conjunt.

En l’Edat Mitjana, els llargs períodes de construcció d’una església, (freqüentment més d’un segle), solien implicar canvis d’estil arquitectònic. Santa Maria del Mar de Barcelona és una excepció: construïda en només 55 anys, de 1329 a 1384, és l’única església d’estil gòtic català pur. La seva estructura és de tres naus gairebé de la mateixa altura, amb sòbries i altíssimes columnes cada 13 metres de distància, un espai no superat per cap construcció medieval a tot el món. La impressió resultant és d’una amplitud, elevació i lleugeresa sublims, com si la gravetat s’hagués donat la volta i atragués les pedres cap amunt. Les nombroses finestres amb vidrieres de l’església de Santa Maria del Mar juguen un paper important en aquest sentit.

De l’església cal destacar la vidriera de l’Ascensió, en la Capella de Santa María, i la del Lavatorio en la de Sant Rafael, així com la gran rosassa. Aquest va ser destruït durant el terratrèmol que va fer tremolar Barcelona en 1428, i reconstruït a meitat del segle XV. Si ens fixem en el sòl, trobarem sepulcres particulars i també sepulcres de confraries i gremis de l’Edat Mitjana a Barcelona. I és que aquesta Basílica de Santa Maria del Mar, obra dirigida per Berenguer de Montagut, va anar el temple dels armadors i mercaders de la Barcelona gòtica.

Una de les opcions que permet la visita, encara que de pagament, és accedir als terrats de la basílica, des d’on es pot gaudir de Barcelona des d’una perspectiva privilegiada que ajuda a entendre l’entramat urbà medieval i l’estructura del centre de la ciutat.

Horari

De dilluns a dissabte: de 9:00 a 13:00 i de 17:00 a 20:30 hores.
Diumenges i festius: de 10:00 a 14:00 i de 17:00 a 20:00 hores.

 

Anuncios

Jardins de Mossèn Costa i Llobera (Barcelona)

jardines-mossen

L’any 1987 un periodista del New York Times va incloure els Jardins de Mossèn Costa i Llobera en el top ten dels deu millors jardins del món.

És un dels jardins especialitzats en cactus i plantes suculentes més important d’Europa. Orientats al mar, a recer de la muntanya de Montjuïc que els acull, estan situats en un mirador privilegiat i a escassos minuts del centre de la ciutat.

Mossèn Costa i Llobera ofereix una vista panoràmica espectacular sobre la franja litoral de la ciutat i el port. La rehabilitació que s’hi ha fet fa poc ha millorat notablement aquest accés cèntric amb l’obertura de dues noves portes als vianants, que fins aleshores només s’utilitzaven com a accessos de servei.
El jardí és una aula privilegiada a l’aire lliure, que permet conèixer les estratègies evolutives de les plantes crasses, les quals han generat varietats especialitzades en el baix consum hídric.

HORARIS

Adreça:Ctra Miramar, 38

Districte:Sants-Montjuïc

Barri:El Poble-sec

Població:Barcelona

 

«Després de la fi del món»

adaptive-images1

El CCCB presenta la exposició «Després de la fi del món», un assaig sobre sobre el present i el futur de la crisi climàtica: un viatge als paisatges del planeta Antropocè i una conversa amb els humans i els no-humans del 2100.

En les pròximes dècades la humanitat s’enfronta a un dels reptes més complexos de la seva història. En la segona meitat del segle XXI haurem de deixar d’emetre C02 a l’atmosfera, per sempre.

Artistes, filòsofs, muntanyes de sorra, novel·listes, animals marins, dramaturgs, plantes, arquitectes, objectes, dissenyadors especulatius, rius contaminats, satèl·lits, científics… treballen plegats per imaginar escenes, explicar històries i construir estratègies per sobreviure al món que ve. El resultat és una experiència hipnòtica, d’estranyament, que parla del trauma davant la magnitud de la crisi i la pèrdua del món tal com el coneixíem, però també de l’oportunitat de canvi i la urgència d’un pacte entre generacions.

Instal·lacions immersives

«Després de la fi del món» es compon de vuit instal·lacions immersives a la sala d’exposicions, una base d’experimentació i acció participativa a l’espai públic de la ciutat de Barcelona, i el disseny i el desplegament d’un «Ministeri del Futur» que pensi la política del molt llarg termini, per investigar les condicions de desigualtat i temporalitat i les diferents magnituds en què es defineix la crisi.

Els participants a «Després de la fi del món»inclouen una coalició d’humans i no-humans, entre els quals destaquen, perquè tenen nom propi: la companyia de teatre documental alemanya Rimini Protokoll (DE), que desenvolupa una experiència dramàtica sobre les espècies guanyadores i perdedores en la crisi climàtica; Tomás Saraceno (AR) presenta Aerocè, un projecte d’arquitectura utòpica que imagina l’atmosfera com un nou territori per a l’expansió de la humanitat; les expedicions a l’Antropocè d’Unknown Fields Division (Kate Davies + Liam Young) (UK), un viatge a través de les infraestructures globals de la moda explorant els paisatges materials del desig. Charles Lim (SG) estrena la seva investigació sobre la terraformació de Singapur, un país fet de sorra artificial en guerra contra la pujada del nivell del mar. La plataforma de comissariat de fotografia satèl·lit Overview dirigit per Benjamin Grant (US) ens enfronta en una instal·lació amb la realitat de la nova pell de la Terra. L’estudi de disseny-ficció Superflux (IN/UK) ens trasllada a un apartament del 2050 en un món en què les sequeres i els huracans han canviat la nostra manera d’alimentar-nos. L’enginyera i artista Natalie Jeremijenko (AU), un referent en les relacions entre art i ciència, instal·la a l’exposició la seu de la seva Clínica de Salut Mediambiental, per construir noves relacions mútuament beneficioses entre les diferents formes de vida que conviuen a la ciutat.

L’exposició compta a més a més amb un pròleg escènic a càrrec de l’escriptor Kim Stanley Robinson (US), un dels noms cabdals de la literatura de ciència-ficció contemporània, i un assaig-instal·lació en cinc capítols del filòsof Timothy Morton (UK),pare de la dark ecology i del concepte d’hiperobjectes.

Espais laboratori: Estació Beta i Estació Ciutat

L’Estació Beta, un laboratori dins l’exposició, acollirà tallers, presentacions, visites comentades i col·loquis organitzats amb els centres científics, tecnològics i les universitats de Catalunya, que aportaran mirades i perspectives des d’àmbits i formats diversos sobre els temes tractats a l’exposició, durant els sis mesos del projecte.

«Després de la fi del món»també inclou una base d’experimentació i acció participativa a l’espai públic de la ciutat de Barcelona anomenada Estació Ciutat.

L’Estació Ciutatparteix del marc conceptual proposat per l’enginyera i artista Natalie Jeremijenko iesdevé seu de la seva Clínica de Salut Ambiental. Amb base al Districte de Sant Martí i plantejada com a coproducció del CCCB i l’Ajuntament de Barcelona, l’Estació consisteix en una sèrie d’infraestructures per a la realització d’accions participatives en les quals la ciutadania contribueix activament a la millora de la salut ambiental. L’activitat s’articula través d’una sèrie de receptes relacionades, entre d’altres, amb la millora de la qualitat del sòl i l’aire o l’increment del verd i la biodiversitat. Posant l’èmfasi en la recerca col·lectiva i la participació pública pròpies de la ciència ciutadana, l’Estació compta amb el compromís de la comunitat científica i d’entitats i associacions locals. L’Oficina de Ciència Ciutadana de l’Institut de Cultura de Barcelona també contribueix al projecte, i en destaca l’Escola Internacional de Ciència Ciutadana, on investigadors de tot el món s’afegiran a aquest esforç col·lectiu.

L’exposició es podrà visitar del 24 octubre 2017 al 29 abril 2018 a les sales d’exposició del CCCB

HORARIS

Se celebra a:
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
Es venen les entrades a:
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Taquilles i online.

Exposició “Talking Brains. Com el llenguatge modela el cervell. Com el cervell modela el llenguatge”

TalkBrains

Gener serà l’últim mes en el qual es podrà visitar aquesta mostra en el CosmoCaixa de Barcelona, la qual ens convida a descobrir els fonaments biològics del llenguatge humà i el cervell lingüístic.

Al món hi ha prop de sis mil llengües, però només hi ha una sola capacitat del llenguatge, que enfonsa les arrels en un cervell que és únic: el de la nostra espècie. Des de la perspectiva del cervell, tots els éssers humans parlen un mateix llenguatge comú: l’humà. Totes les llengües del món, d’una gran diversitat a simple vista, procedeixen en realitat d’un cervell que és comú a l’espècie humana i que està determinat per una biologia específica.

L’exposició Talking Brains explica com ha evolucionat el llenguatge en els nostres avantpassats, i mostra també com en el nostre cervell es fa possible la capacitat d’aprendre a parlar i com aquesta capacitat canvia al llarg de la vida.

El visitant tindrà l’oportunitat d’observar el funcionament del nostre propi cervell mitjançant un innovador mòdul que fa palesa l’activitat dels nostres circuits neuronals. Aquí oblidarem els diccionaris, els professors de llengua i les gramàtiques normatives i viatjarem al nostre cervell a la recerca del llenguatge de la mà de paleoantropòlegs, neuròlegs, psicòlegs, neurolingüistes i especialistes en computació.

La facultat de parlar del present, del passat i del futur és únicament humana. Altres espècies tenen altes capacitats per comunicar-se, però fins ara no se n’ha descobert cap altra que pugui pensar o fer-se preguntes sobre el que passarà demà. La parla és un dels grans objectes d’estudi de la neurociència i altres disciplines.

Al següent enllaç podrem trobar un magnífic article publicat en la revista Mètode sobre aquesta exposició:

https://metode.es/noticias/talking-brains-cerebros-que-hablan.html

Dades pràctiques

  • Dirección:

    Calle Isaac Newton, 26. Barcelona, Barcelona

  • Horario:

    Horario: De lunes a domingo y festivos de 10 a 20 h

Exposició “La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis”, al Museu d’Arqueologia de Catalunya

La-revolucio-neolitica.-La-Draga-el-poblat-dels-prodigis_slider_big_large

La Draga és l’únic jaciment neolític d’ambient lacustre de la península Ibèrica. La molt bona conservació que han tingut les restes orgàniques ens ha permès conèixer una mica més qui eren els nostres avantpassats i com vivien en aquest indret ara fa 7.000 anys. Visitant aquesta exposició descobrirem quina revolució es va coure mentre els habitants del poblat tiraven endavant amb la seva vida quotidiana.

La Draga permet exemplificar a través de l’extraordinari patrimoni conservat, en part sota l’aigua, una etapa cabdal de la nostra història: els inicis de l’agricultura i la ramaderia.

L’exposició

En aquesta exposició el CSIC manté una participació activa, atès que la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC) participa en l’adreça dels treballs de recerca. A més, l’Institut de Recerca en Intel·ligència Artificial (IIIA-CSIC) participa del projecte amb la creació d’un model de realitat virtual augmentada centrat en el poblat neolític, amb el qual es podrà interactuar durant l’exposició.

La Draga, el poblat dels prodigis s’estructura en àmbits que responen a quatre conceptes bàsics: emoció, anàlisi, interpretació i imaginació.

L’emoció

Mostra l’impacte que va generar la descoberta de l’assentament del poblat de la Draga el 1990 i presenta als arqueòlegs protagonistes de la recerca. S’exposa una eina de fusta de més de 7.000 anys, que s’ha convertit en un dels seus símbols.

Anàlisi

Presenta una col·lecció singular de peces arqueològiques originals, representatives del jaciment: la fauna (salvatge i domèstica), les restes vegetals (silvestres i conreades), les restes d’aliments, els objectes de la vida quotidiana, els estris d’ús pràctic, els guarniments i els elements connectats amb l’esfera social o les creences. 

Interpretació

Reconstrueix el panorama del que va succeir a La Draga durant aproximadament 400 anys gràcies a l’enorme quantitat de dades obtingudes i processades per un ampli equip científic multidisciplinar.

Recreació

Escenografia amb l’ambient de La Draga mitjançant una cabana ambientada amb tota mena de peces, com les que han aparegut a l’excavació i que es podran manipular, i un espai de realitat virtual.

Recursos

Patrimoni arqueològic conservat

L’exposició reuneix per primera vegada més de dues-centes peces arqueològiques del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles. Es tindrà l’oportunitat de veure una col·lecció de peces de fusta i matèria orgànica úniques. Elements estructurals de les cabanes, penjolls caragolines, braçalets de marbre, restes de menjar i ceràmiques de cuina i eines lítiques, estris de fusta, … on destaca un arc de teix i els cranis-trofeu de diversos animals.

Audiovisuals

Els vuit audiovisuals que es presenten per primera vegada connecten en primera persona amb els directors de les primeres excavacions, recullen les peculiaritats del treball de tot l’equip arqueològic sobre el terreny i aporten la visió de destacats especialistes sobre temes de reflexió transversals (Ferran Adrià – la cuina i l’alimentació, Martí Boada – la petjada humana sobre el medi ambient, Marc Boada – la innovació tecnològica i Eulàlia Subirà – els orígens de la comunitat de la Draga a partir de la paleogenètica)

Realitat virtual

El visitant entra en el poblat de La Draga i en el Neolític a través d’un audiovisual de realitat virtual que recrea una passejada pel jaciment i el seu entorn. Producció del Departament de Prehistòria de l’UAB i l’Institut d’Investigació en Inteligència Artificial del CSIC, s’emmarca en un projecte del Programa Recercaixa, finançat per l’Obra Social La Caixa.

Veure les activitats organitzades en el marc de l’exposició >

HORARIS del Museu d’Arqueologia de Catalunya

Setmana de la Ciència (10 al 19 de novembre)

logo_setmanaCiencia

 

El fil conductor de l’edició d’enguany és el turisme sostenible, amb motiu de la celebració de l’Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament, promogut per Nacions Unides, que aspira a sensibilitzar els responsables de prendre decisions i el públic en general de la contribució del turisme sostenible al desenvolupament.

L’Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament posa èmfasi en el paper del turisme en cinc àmbits clau:

1) creixement econòmic inclusiu i sostenible;

2) inclusió social, ocupació i reducció de la pobresa;

3) ús eficient dels recursos, protecció ambiental i canvi climàtic;

4) valors culturals, diversitat i patrimoni;

5) la comprensió mútua, pau i seguretat.

El Programa de la Setmana es pot consultar aquí:

http://www.fundaciorecerca.cat/setmanaciencia/frontend/activitats.asp

 

Interacció 2017 Ciència i cultura: restablim la connexió

logo_quadrat_170x170-01_2

Ja podeu consultar un avançament del programa d’Interacció 2017 Ciència i cultura: restablim la connexió, que com sabeu tindrà lloc del 18 al 20 d’octubre a la Casa de la Caritat de Barcelona, i també inscriure-us-hi. Us recordem que enguany comptarem amb conferències, debats, presentacions i activitats diverses a l’entorn dels quatre blocs complementaris que configuren Interacció17.

Ciència i construcció de la ciutat (coordinadora: Gemma Sendra)

  • Conferència central: Ciència i construcció de la ciutat
  • Taula rodona: Les polítiques integrals de desenvolupament urbà i la seva dimensió científica i tecnològica
  • Taula rodona d’alcaldes: El paper de la ciència i la cultura al territori
  • Altres temes que seran tractats: La política científica a la ciutat de Berlín, Ciència ciutadana
  • Presentació de projectes

Sostenibilitat, ètica i coneixement (coordinador: Josep Ramoneda)

  • Conferència central: Humanisme en la globalització digital
  • Ponència: La fàbula transhumanista
  • Ponència: Contra el papanatisme digital
  • Ponència: Blockchain i cultura
  • Taula rodona: Llibertat i diversitat en el món ciber, bio i eco

El diàleg entre la cultura científico-tecnològica i la cultura artístico-humanística (coordinador: Josep Perelló)

  • Conferència central: Teoria de la creativitat: Eclosió, grandesa i misèria de les idees
  • Ponència: Cultura, art i recerca científica
  • Diàleg: Nous medis i nous mitjans. Noves retòriques i noves pragmàtiques
  • Presentació de projectes

La divulgació de la cultura científica i tecnològica (coordinadora: Irene Lapuente)

  • Conferència central: Ciència a tot arreu
  • Taula rodona: Ciència i arts escèniques
  • Taula rodona: Els museus de ciència contemporanis: Divulgació, experiències, entreteniment?
  • Espai «Makers, hackers i prosumers: Els nous usuaris de la cultura científica»
  • Presentació de projectes

Consulteu aquesta informació ampliada i la graella d’activitats a l’avançament del programa d’Interacció17.

INSCRIPCIONS:

Podeu fer la inscripció en el formulari que trobareu aquí.

(Si sou treballadors públics dels ajuntaments de la província de Barcelona cal que us hi inscriviu mitjançant aquest altre formulari).

Estigueu atents a pròximes publicacions sobre el programa!