Festival Al Carrer Viladecans 2018

ALCARRER

El Festival Internacional de Teatre i Animació AL CARRER de Viladecans és una de les cites més importants de Catalunya de les arts escèniques de carrer.

Aquest any torna a reunir a Viladecans, els dies 6, 7 i 8 de juliol, una variada i atractiva oferta d’espectacles de carrer. En la seva 29a edició, el certamen desplega una programació d’allò més completa, on tenen cabuda tot tipus d’actuacions, des de teatre fins a música o dansa, passant per circ, màgia, clown, espectacles pirotècnics o instal·lacions lúdiques.

Va néixer al juliol del 1990 i des de llavors ha celebrat una edició anual, fins arribar a ocupar una desena d’espais, carrers i places de la ciutat com ara el parc de Can Xic, els jardins de Magdalena Modolell o el Museu de Ca n’Amat. L’objectiu és que tot tipus de públic, tant adults com infants, els més avesats a les arts escèniques i els qui no ho són tant, gaudeixin de diferents propostes artístiques. Cada edició és diferent, però sempre s’hi repeteixen tres premisses: varietat, qualitat i gratuïtat de tots els espectacles.

Viladecans - Al Carrer, Festival Internacinal de Teatre i Animació

És possible consultar el programa complet a la web:

http://www.alcarrerviladecans.com/

Anuncios

Sónar + D 2018

Sonar+D

Sónar+D és un congrés internacional que explora com la creativitat modifica el nostre present i imagina nous futurs, en col·laboració amb investigadors, innovadors i líders econòmics. Des de 2013, aquesta trobada antidisciplinar reuneix a Barcelona destacats artistes, tecnòlegs creatius, músics, cineastes, dissenyadors, pensadors, científics, emprenedors, makers i hackers, per a participar en una programació curosament seleccionada enfocada en la inspiració i el networking.

Sónar+D es du a terme junt a Sónar cada juny, el festival pioner de música avançada creat per Advanced Music, que ha estat reconegut des de 1994 com un dels esdeveniments culturals més importants d’Europa. El congrés expandeix la voluntat de descobriment de nous llenguatges i artistes emergents de Sónar més enllà de la música, ampliant-la fins a l’espai de la innovació creativa i tecnològica. Sónar+D col·loca l’ R+D dins de Sónar.

Sónar+D es celebra des del 13 fins al 16 de juny a Barcelona.

Tota la informació al https://sonarplusd.com/es

 

 

Exposició ‘Tothom llegeix… i tu? Postllibres, neollibres, no llibres: un viatge de reinterpretació’ al Centre Cultural Joan Oliver “Pere Quart”

dsc00052-copyEn el Centre Cultural Joan Oliver “Pere Quart” es podrà visitar fins al 18 de maig la exposició col·lectiva “Tot el món llegeix…i tu?… Postllibres, neollibres, no llibres: un viatge de reinterpretació”.

De la mà de Jordi Folck, escriptor i fotògraf; i del col·lectiu artístic 4-Elements, s’ofereix un recorregut en la qual el llibre, l’escriptura i la lectura es troben en llocs i en formats inesperats i inusuals.

Jordi Folck exposa les seves fotos, en les quals les persones queden preses de l’atracció irresistible del llibre. Y 4-Elements ens farà reflexionar sobre la identitat del llibre a través de la seva exploració i transformació.

En el següent clip de vídeo pot veure’s com el canal de televisió betevé recull la notícia:

http://beteve.cat/els-llibres-en-la-societat-actual-en-exposicio-al-centre-civic-pere-quart/

Horaris

Santa Maria del Mar (on Stephen Hawking va fer un alt “en el seu problema amb Déu”)

Church_of_Santa_Maria_del_Mar

Relata amb bastant gràcia Lluís Permanyer, que va fer de cicerone de la visita que va fer Stephen Hawking amb la seva família a Barcelona en 1988, que després de visitar el Museu Picasso, el Palau de la Música i l’Ajuntament, va pensar a portar-los a visitar la catedral de Santa María del Mar, i que abans de fer-ho va creure convenient oferir-li una explicació: “Li vaig dir que ja sabia que tenia un problema amb Déu. Hawking sempre ha defensat la idea que Déu no existeix, “però que li havia portat no perquè fos un temple, sinó per l’espai interior. Em va dir que havia quedat impressionat”.

La Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, coneguda com la “catedral de la Ribera”, és un dels exemples més perfectes de l’arquitectura d’estil gòtic, per harmonia en les seves proporcions i la serenitat que ofereix el conjunt.

En l’Edat Mitjana, els llargs períodes de construcció d’una església, (freqüentment més d’un segle), solien implicar canvis d’estil arquitectònic. Santa Maria del Mar de Barcelona és una excepció: construïda en només 55 anys, de 1329 a 1384, és l’única església d’estil gòtic català pur. La seva estructura és de tres naus gairebé de la mateixa altura, amb sòbries i altíssimes columnes cada 13 metres de distància, un espai no superat per cap construcció medieval a tot el món. La impressió resultant és d’una amplitud, elevació i lleugeresa sublims, com si la gravetat s’hagués donat la volta i atragués les pedres cap amunt. Les nombroses finestres amb vidrieres de l’església de Santa Maria del Mar juguen un paper important en aquest sentit.

De l’església cal destacar la vidriera de l’Ascensió, en la Capella de Santa María, i la del Lavatorio en la de Sant Rafael, així com la gran rosassa. Aquest va ser destruït durant el terratrèmol que va fer tremolar Barcelona en 1428, i reconstruït a meitat del segle XV. Si ens fixem en el sòl, trobarem sepulcres particulars i també sepulcres de confraries i gremis de l’Edat Mitjana a Barcelona. I és que aquesta Basílica de Santa Maria del Mar, obra dirigida per Berenguer de Montagut, va anar el temple dels armadors i mercaders de la Barcelona gòtica.

Una de les opcions que permet la visita, encara que de pagament, és accedir als terrats de la basílica, des d’on es pot gaudir de Barcelona des d’una perspectiva privilegiada que ajuda a entendre l’entramat urbà medieval i l’estructura del centre de la ciutat.

Horari

De dilluns a dissabte: de 9:00 a 13:00 i de 17:00 a 20:30 hores.
Diumenges i festius: de 10:00 a 14:00 i de 17:00 a 20:00 hores.

 

Jardins de Mossèn Costa i Llobera (Barcelona)

jardines-mossen

L’any 1987 un periodista del New York Times va incloure els Jardins de Mossèn Costa i Llobera en el top ten dels deu millors jardins del món.

És un dels jardins especialitzats en cactus i plantes suculentes més important d’Europa. Orientats al mar, a recer de la muntanya de Montjuïc que els acull, estan situats en un mirador privilegiat i a escassos minuts del centre de la ciutat.

Mossèn Costa i Llobera ofereix una vista panoràmica espectacular sobre la franja litoral de la ciutat i el port. La rehabilitació que s’hi ha fet fa poc ha millorat notablement aquest accés cèntric amb l’obertura de dues noves portes als vianants, que fins aleshores només s’utilitzaven com a accessos de servei.
El jardí és una aula privilegiada a l’aire lliure, que permet conèixer les estratègies evolutives de les plantes crasses, les quals han generat varietats especialitzades en el baix consum hídric.

HORARIS

Adreça:Ctra Miramar, 38

Districte:Sants-Montjuïc

Barri:El Poble-sec

Població:Barcelona

 

«Després de la fi del món»

adaptive-images1

El CCCB presenta la exposició «Després de la fi del món», un assaig sobre sobre el present i el futur de la crisi climàtica: un viatge als paisatges del planeta Antropocè i una conversa amb els humans i els no-humans del 2100.

En les pròximes dècades la humanitat s’enfronta a un dels reptes més complexos de la seva història. En la segona meitat del segle XXI haurem de deixar d’emetre C02 a l’atmosfera, per sempre.

Artistes, filòsofs, muntanyes de sorra, novel·listes, animals marins, dramaturgs, plantes, arquitectes, objectes, dissenyadors especulatius, rius contaminats, satèl·lits, científics… treballen plegats per imaginar escenes, explicar històries i construir estratègies per sobreviure al món que ve. El resultat és una experiència hipnòtica, d’estranyament, que parla del trauma davant la magnitud de la crisi i la pèrdua del món tal com el coneixíem, però també de l’oportunitat de canvi i la urgència d’un pacte entre generacions.

Instal·lacions immersives

«Després de la fi del món» es compon de vuit instal·lacions immersives a la sala d’exposicions, una base d’experimentació i acció participativa a l’espai públic de la ciutat de Barcelona, i el disseny i el desplegament d’un «Ministeri del Futur» que pensi la política del molt llarg termini, per investigar les condicions de desigualtat i temporalitat i les diferents magnituds en què es defineix la crisi.

Els participants a «Després de la fi del món»inclouen una coalició d’humans i no-humans, entre els quals destaquen, perquè tenen nom propi: la companyia de teatre documental alemanya Rimini Protokoll (DE), que desenvolupa una experiència dramàtica sobre les espècies guanyadores i perdedores en la crisi climàtica; Tomás Saraceno (AR) presenta Aerocè, un projecte d’arquitectura utòpica que imagina l’atmosfera com un nou territori per a l’expansió de la humanitat; les expedicions a l’Antropocè d’Unknown Fields Division (Kate Davies + Liam Young) (UK), un viatge a través de les infraestructures globals de la moda explorant els paisatges materials del desig. Charles Lim (SG) estrena la seva investigació sobre la terraformació de Singapur, un país fet de sorra artificial en guerra contra la pujada del nivell del mar. La plataforma de comissariat de fotografia satèl·lit Overview dirigit per Benjamin Grant (US) ens enfronta en una instal·lació amb la realitat de la nova pell de la Terra. L’estudi de disseny-ficció Superflux (IN/UK) ens trasllada a un apartament del 2050 en un món en què les sequeres i els huracans han canviat la nostra manera d’alimentar-nos. L’enginyera i artista Natalie Jeremijenko (AU), un referent en les relacions entre art i ciència, instal·la a l’exposició la seu de la seva Clínica de Salut Mediambiental, per construir noves relacions mútuament beneficioses entre les diferents formes de vida que conviuen a la ciutat.

L’exposició compta a més a més amb un pròleg escènic a càrrec de l’escriptor Kim Stanley Robinson (US), un dels noms cabdals de la literatura de ciència-ficció contemporània, i un assaig-instal·lació en cinc capítols del filòsof Timothy Morton (UK),pare de la dark ecology i del concepte d’hiperobjectes.

Espais laboratori: Estació Beta i Estació Ciutat

L’Estació Beta, un laboratori dins l’exposició, acollirà tallers, presentacions, visites comentades i col·loquis organitzats amb els centres científics, tecnològics i les universitats de Catalunya, que aportaran mirades i perspectives des d’àmbits i formats diversos sobre els temes tractats a l’exposició, durant els sis mesos del projecte.

«Després de la fi del món»també inclou una base d’experimentació i acció participativa a l’espai públic de la ciutat de Barcelona anomenada Estació Ciutat.

L’Estació Ciutatparteix del marc conceptual proposat per l’enginyera i artista Natalie Jeremijenko iesdevé seu de la seva Clínica de Salut Ambiental. Amb base al Districte de Sant Martí i plantejada com a coproducció del CCCB i l’Ajuntament de Barcelona, l’Estació consisteix en una sèrie d’infraestructures per a la realització d’accions participatives en les quals la ciutadania contribueix activament a la millora de la salut ambiental. L’activitat s’articula través d’una sèrie de receptes relacionades, entre d’altres, amb la millora de la qualitat del sòl i l’aire o l’increment del verd i la biodiversitat. Posant l’èmfasi en la recerca col·lectiva i la participació pública pròpies de la ciència ciutadana, l’Estació compta amb el compromís de la comunitat científica i d’entitats i associacions locals. L’Oficina de Ciència Ciutadana de l’Institut de Cultura de Barcelona també contribueix al projecte, i en destaca l’Escola Internacional de Ciència Ciutadana, on investigadors de tot el món s’afegiran a aquest esforç col·lectiu.

L’exposició es podrà visitar del 24 octubre 2017 al 29 abril 2018 a les sales d’exposició del CCCB

HORARIS

Se celebra a:
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
Es venen les entrades a:
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Taquilles i online.

Exposició “Talking Brains. Com el llenguatge modela el cervell. Com el cervell modela el llenguatge”

TalkBrains

Gener serà l’últim mes en el qual es podrà visitar aquesta mostra en el CosmoCaixa de Barcelona, la qual ens convida a descobrir els fonaments biològics del llenguatge humà i el cervell lingüístic.

Al món hi ha prop de sis mil llengües, però només hi ha una sola capacitat del llenguatge, que enfonsa les arrels en un cervell que és únic: el de la nostra espècie. Des de la perspectiva del cervell, tots els éssers humans parlen un mateix llenguatge comú: l’humà. Totes les llengües del món, d’una gran diversitat a simple vista, procedeixen en realitat d’un cervell que és comú a l’espècie humana i que està determinat per una biologia específica.

L’exposició Talking Brains explica com ha evolucionat el llenguatge en els nostres avantpassats, i mostra també com en el nostre cervell es fa possible la capacitat d’aprendre a parlar i com aquesta capacitat canvia al llarg de la vida.

El visitant tindrà l’oportunitat d’observar el funcionament del nostre propi cervell mitjançant un innovador mòdul que fa palesa l’activitat dels nostres circuits neuronals. Aquí oblidarem els diccionaris, els professors de llengua i les gramàtiques normatives i viatjarem al nostre cervell a la recerca del llenguatge de la mà de paleoantropòlegs, neuròlegs, psicòlegs, neurolingüistes i especialistes en computació.

La facultat de parlar del present, del passat i del futur és únicament humana. Altres espècies tenen altes capacitats per comunicar-se, però fins ara no se n’ha descobert cap altra que pugui pensar o fer-se preguntes sobre el que passarà demà. La parla és un dels grans objectes d’estudi de la neurociència i altres disciplines.

Al següent enllaç podrem trobar un magnífic article publicat en la revista Mètode sobre aquesta exposició:

https://metode.es/noticias/talking-brains-cerebros-que-hablan.html

Dades pràctiques

  • Dirección:

    Calle Isaac Newton, 26. Barcelona, Barcelona

  • Horario:

    Horario: De lunes a domingo y festivos de 10 a 20 h