Gaumont, 120 anys de cinema europeu: Cicle de cinema a la Filmoteca de Catalunya

Gaumont1Léon Gaumont va crear la seva productora abans que els germans Lumière fessin la primera projecció pública. Sembla que els Lumière no creien en el seu invent, però Gaumont sí. Avui, la productora té l’edat del cinema; és a dir, tal com ho resumeix Nicolas Seydoux, l’actual president de Gaumont, “és massa vella per ser una persona i massa jove per ser considerada un monument”.

En aquest lapse de temps -120 anys!-, l’empresa ha aixoplugat Fantomas i Musidora, Jean Renoir i Jean Luc Godard, Luc Besson i Louis Malle, Marcel Carné i Claude Autant Lara, Ettore Scola i Volker Schlöndorff, Yves Montand i Gérard Philipe, Brigitte Bardot i Ingrid Bergman.

Gaumont ha fet comèdies i drames, films de ciència-ficció i documentals, fulletons i cinema d’autor, adaptacions teatrals i autèntics poemes visuals. Ha explicat la història de França, d’Europa i del món i ha mentit respecte de totes les històries. Ha canviat d’estil i d’orientació, com han canviat -sempre sense deixar de ser margarides, i sense deixar de ser mai l’emblema d’una productora- les flors que li serveixen de logotip i recorden el nom de la mare del fundador, Marguerite.

La Filmoteca continua a març -el Cicle va començar al febrer- la commemoració d’aquest aniversari tan especial de la productora “de la margarida” (el seu logo sempre ha inclòs aquesta flor) amb un cicle anomenat Gaumont, 120 anys de cinema europeu i que recorre la seva història. La història d’una empresa, però també de bona part del millor cinema europeu.

El cicle resseguirà aquesta història a través d’una selecció cronològicament àmplia (de 1934 a 1992) que inclou films d’alguns dels cineastes francesos més reconeguts, però també altres autors europeus els films dels quals han estat produïts, sota paraigua francès, per la Gaumont. Així, durant el cicle es projectaran, per exemple, treballs de Jean Renoir, Yves Robert, Georges Franju i –per citar cineastes més contemporanis– Christine Pascal i Jacques Rouffio, però també films de cineastes no francesos, com Ettore Scola. En realitat, es tracta de fer un recorregut complert, a través de quinze títols, per la història d’una productora més que centenària que encara avui segueix produïnt pel·lícules que viatgen per tot el món (l’exemple perfecte d’aquesta capacitat exportadora és Intouchables, del 2011).

 

Consulteu el dossier elaborat per la Biblioteca del Cinema

Accede a l’Agenda  de març de la Filmoteca i consulta el programa del cicle en aquests cuadres:

Gaumont2

Gaumont3

Filmo

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s